domingo, 12 de julio de 2015

Èxode

Just en aquest moment has decidit marxar

la lluna perd el somriure i comença a plorar

els ànecs abandonen el riu i tornen a volar

buscaran nous horitzons on trobar la felicitat.

 

El treball i l’esforç dels darrers cinquanta anys

s’evapora en l’aire com les aigües dels mars

la butxaca i els interessos de quatre capcigranys

tenen poder per aquest paradís únic intoxicar.

 

On queden les grans muntanyes i els verds prats

quan arriba un milionari i vol edificar-hi  un hotel

violen els nostres drets, sempre menyspreuats,

perquè per a ells no som persones, només gent.

 

Som estadístiques a la pissarra d’un desconegut

un animal sense escrúpols que pretén intoxicar

una terra a la que cent civilitzacions han vingut

i mai abans l’havien profanat per a remunerar.

 

L’extorsió deixa de ser cosa del passat i es fa real

sembla que es torna a posar de moda esclavitzar

no hi ha futur i de dotze hores torna a ser el jornal

i a final de mes no tenim prou ni per poder menjar.

 

Pateix la meva illa quan el seu cor deixa de bategar

el seu dèbil cor cedeix per culpa d’aquesta infermetat

uns bitllets compren un esperit que no podem defensar

les nostres il·lusions expiren, desapareix l’humanitat.

 

Potser ens hauríem de rendir, baixar els braços i el cap

potser és una opció posar preu a l’aire que respirem

però què farem quan els nostres fills vulguin la llibertat

i abatuts i morts de fam les seves esperances ofeguem.

 

La mort dels paisatges i les costes tan dignes d’admirar

el testimoni d’una era de perversió massacres naturals

aquesta és la transformació que al món esdevindrà

si canviem el benestar per un potent holocaust industrial.

No hay comentarios:

Publicar un comentario