Estaves allà sentada,
sense aixecar mirada,
els cabells tapant la cara,
la ment centrada en l'ara.
No ho sabies, però allà estava,
desconegut però admirant-te,
amb la ment enlairada,
amb el cor esperant-te..
Cercava un motiu per parlar-te,
però no el trobava,
era el moment d'enamorar-te,
però no em llançava.
Suposo que és qüestió d'impulsos,
que és molt difícil decidir-se,
per molt que tingués els recursos,
la processó anava per dintre.
El silenci regnava, i jo amb l'ànsia,
sentia l'encant de la teva màgia,
sentia l'energia de la teva galàxia,
només desitjava reduir la distància.
I, de sobte, passa, arriba el moment,
creuem mirades, neix el sentiment,
connectem de cop, tots dos somrient,
el món millora, es respira a l'ambient.
Sense paraules, sense cap gest,
un instant romàntic que es fa etern,
trobada de cors fins a perdre l'alè,
atracció i desig, il·limitat plaer.
Així va sorgir la nostra felicitat,
així segueix,
cada segon que passo al teu costat,
toco el cel.