domingo, 12 de julio de 2015

Recolzament a una mussa

En aquests moments en que el desànim guanya poder

No has d’abandonar-te en un cantó i dissimular

Doncs les adversitats que se’t mostren has d’afrontar

Deixant de banda allò que tormenta el teu ser.



Deixar-se ajudar serà sempre imprescindible

En aquest camí que cada vegada es torna més dificultós

Doncs el recolzament d’un altre èsser humà tendre i generós

Pot fer que la teva voluntat deixi de ser invisible.



Permet que les portes del teu cor permaneixin obertes

Per a que jo pugui entrar i acabar amb tot el dolor

Omplint tots els buits d’afecte amb amor

I enamorant-te amb les paraules més certes.



Allibera’t de les barreres que oprimeixen la teva raó

I que no et permeten veure més enllà del patiment

Doncs llavors jo podre abraçar-te dolçament

I sussurrar-te a l’orella suaument el que sento jo.



Jo el que sento és que la soledat és un pas enrere

En un moviment que només hauria de comportar  la progressió

La progressió d’un estat d’ànim fruit de l’absència de passió

En una vida que es presenta plena de quimeres.



Recorda sempre que sense pràctica no hi ha experiència

I que per aquest motiu no hauries de tenir cap por

De manifestar tot allò que sents per dintre sense cap temor

Doncs jo veuré sinceritat on tu creguis veure demència.



Els pilars de les teves creències no han de venir-se abaix

Només perquè sincerant-te mostris la teva valentia

Doncs convenceix-te que hi ha gent que lluitaria

Per a què treguessis aquell somriure que tens guardat al calaix.



Pren aire i respira sentint la puresa del teu interior

Agafa forces i impulsa’t  apostant pels teus sentiments

Deixa de banda per sempre més els teus laments

I crida als quatre vents allò que et digui el cor.



No hauràs de preocupar-te d’ocultar mai la teva feblesa

Doncs és una peça indispensable del teu puzzle emocional

Un puzzle que representa la teva debilita pasional

Que no és altra que la de demostrar als altres la teva tendresa.



De nit i de dia caminaràs pel carrer pensant en els problemes

Aquells problemes que crèies que et portarien a la desolació

Però no comptaves amb que aparegués algú en la teva salvació

Parlant amb tu matí i tarda i omplint-te el Facebook de poemes.



No hay comentarios:

Publicar un comentario