domingo, 12 de julio de 2015

Eternitat passional

ETERNITAT PASSIONAL


Cada vegada que estic al teu costat

la meva vida comença a no tenir final

en el que sembla un síndrome ocasional

del que durant tota la vida vull formar part.


En la meva vida he tingut deu mil qüestions

però al teu costat sols tinc solucions

perquè només amb el teu cor i la teva passió

podré aconseguir, després de la mort, la salvació.


Set dies m’ha costat conquerir-te

per a durant tota la vida tenir-te

però no pensis que això és cosa d’una setmana

perquè en una relació consolidada, l’amor mana.


La teva bellesa i la teva elegància

em transmeten la teva dolça fragància

que em permet arribar fins al cel

allà on les abelles transporten la mel.


Amor d'estiu

AMOR D’ESTIU


Quan de veritat em sentia viu

era quan gaudia de l’estiu,

cada dia ens fèiem a la mar

i no paràvem de disfrutar.


Què bé m’ho passava

quan a la platja em banyava

i de quina manera ballava

quan a la discoteca anava.


M’agradava molt la teva companyia

de la que en tots llocs gaudia

tenint l’esperança dia a dia

de que el teu cor conqueriria.


Festes amb famosos

i àpats molt saborosos

això és el que m’agrada recordar

de l’estiu que amb tu vaig passar.


                           

Agradecimiento

 AGRADECIMIENTO


Aún recuerdo su ternura

y el trato que a todos nos daba

pues siempre rodeada de amargura

sus secretos en silencio guardaba.



Nadie se preocupaba por nosotros tanto

y nos demostraba que nos quería

cada noche con ese dulce canto

que nuestros corazones llenaba de alegría.



No había en el mundo tan buena persona

capaz de soportar tantos pecados

que incluso todavía nos perdona

cual padrino con sus ahijados.



Nos quería por igual a todos los niños

y cada día nos lo demostraba

cuando nos transmitía sus cariños

y por la noche nos arropaba.



Jamás volveremos a ser tan felices

porque era nuestra razón de existencia

y aunque ahora yazca entre lombrices

siempre nos quedará su esencia.



Incomparable y luchadora mujer

que siempre velaba por nuestra seguridad,

ya me gustaría a mí ver

otra persona con tal grandeza y bondad.

Declaración

DECLARACIÓN



Tan difícil de transmitir

pero imposible de resistir

es lo que yo siento por ti

pero que no me atrevo a decir.



Puede resultar desgarrador

si no lo dices con el corazón

acumulando en él toda la pasión

necesaria para tal ocasión.



Puede que sólo tenga una oportunidad

para mirarte a los ojos y atreverme a declarar

y por ello nunca más volver a enfermar

ya que se trata de la más grande verdad.



Cada día me pregunto a mí mismo

si será cosa del destino

ésto que me hace experimentar una especie de autismo

que hace que me redima y que siga el buen camino.



De verdad que no sé qué hacer

porque al verte me pongo tan nervioso

que me atormento cual en la arena el coloso

y me entran ganas de volver a nacer.



Ni con toda la cultura del mundo

podría explicarte algo tan profundo

pues ni siquiera los sabios del Renacimiento

sabrían definir lo que por ti siento.



No entiendo cómo a estas alturas

toda mi vida se llena de amarguras

por no poder decirte a la cara

lo que hizo que en ti me fijara.



Pero todavía yo no me voy a rendir

porque por ti estoy dispuesto a sufrir

para que algún día termine mi lamento

y pueda demostrarte que no miento.



Ahora mi mente al fin se decide

a declararte lo que el corazón me pide

pues todo mi ser se ha llenado de valor

           para decirte que lo que por ti siento es amor.  

Infidelidad

INFIDELIDAD


Ay niña, ¿por qué lo haces?

¿no ves que no te engaño,

ni intento hacerte daño,

sino que quiero hacer las paces?


De verdad que intento comprenderte

pero por más que lo intento

más hundido me siento

y no puedo ya ni siquiera verte.


No pido ya ningún deseo

porque esto tiene que ser un sueño

que  queda sólo y sin dueño

y por el cual, sin fuerzas, flaqueo.


No entiendo porqué me engañas

pues no podrás quedar impune

porque es tan fuerte lo que nos une

que ya no me creo tus patrañas.


Tan sólo dime qué prefieres

y si no te gusta la soledad

te daré otra oportunidad

para que demuestres que me quieres.

Relato de un amante

RELATO DE UN AMANTE

Eres la sangre que fluye por mis venas

eres la luz en la oscuridad de mis quimeras

haces que en mi vida sea siempre primavera

te  juro que yo haría sólo lo que tú quieras

y si es necesario a ti dedicaría mi vida entera.


Tú eres la esencia de mi vida

esa gotita que colma mi alma de alegría

pues no soy capaz de imaginar el día

en que tu alma se una a la mía

quedando por siempre en dulce harmonía.


No podrían imaginarse los antiguos sabios

el poder que ejercen sobre mí tus labios

si se convirtiera en realidad tan magna ambición

ya no querría hacer más que entregarte mi corazón

pues a ti te mostraría por siempre mi pasión.


En tu sonrisa sólo encuentro paz

pues sólo el brillo de tus ojos sería capaz

de engendrar este sentimiento que llevo dentro

pues el amor que me das es mi único alimento

y cuando me miras a los ojos me dejas sin aliento.


Ay vida mía, si yo te contara

que cuando te veo se me ilumina la cara

y que el contoneo de tus caderas enciende

la caldera de oro de un duende

que me trajo suerte y permitió que te amara.

Reflexió

 Reflexió

Tot i que em trencares el cor
no pensis que et guardaré rancor
doncs ets per a mi font d’inspiració
creadora del foc intens i la passió.

Eres per a mi una ona de saviesa
perquè em donaves tot allò que volia
esforçant-te en el dia a dia
tot i estant als meus capricis sotmesa.

Només de recordar-me de la teva figura
he de treure forces de flaquesa
per a que no em trobis cap raresa
com a aquella fruita que no madura.

Però no creguis que ara començo
a dir-te el que de veritat sent
doncs això no és més que un trist lament
que manifesta tot allò que penso.
 
Quan estàvem junts
ens donàvem carícies a munts
però ara que estam separats
tots els sentiments estan amagats.

Jo no se si podré aprendre a amar-te
després de tot el que em feres patir
que fins i tot el cor em vares partir
però el que si faré serà perdonar-te.

No se si això era el que buscaves
quan a altres homes t’aferraves
però sàpigues que en la teva trampa no cauré
i les portes del meu cor et tancaré.

Estic cansat de les teves mentides
¿per què em menteixes si no m’estimes?
no vull que em tractis més així
perquè pareix que vulguis acabar amb mi

Encara no entenc perquè et tornares tan salvatge
doncs jo et tractava qual princesa en el seu carruatge
per tu transformava l’odi en amor
i patia en ocasions moltíssim dolor.

La nostra vida era perfecta
però ja no cal que et desesperes
ni amb excuses ni amb quimeres
en dir que la separació no t’afecta.

Amb tu vaig arribar fins al cel
però preferires jugar a dos bandes
com catòlics i protestant a Flandes
per la teva luxúria dolça com la mel.

Jo preferiria que això ja s’acabés
doncs no estic disposat a patir més
perquè jo ja he perdut l’ interès
per una relació que ja no val res.

L’únic que m’havies de demostrar
era tan sols que eres una bona persona
però m’has demostrat que la teva ment no raona
i que en tu no puc confiar.

Si de veritat em volies fer mal,
¿per què no eres tu mateixa?
no crec que poguessis tenir queixa
de la meva actitud ultra-racional.
 
Finalment pens que aquesta ferida no té cura
ja que es tracta d’una de molt profunda
que de penes el meu cor inunda
i que amb el temps ha significat la nostra ruptura.

Hecatombe

HecatombeNo puc veure tanta desolació
als ulls de tanta població
que de la natura pateix tal traïció
amb tanta devastació.

La gent ja no tornarà a ser feliç
després de que el cel es torni gris
per culpa d’un terratrèmol marítim
que els ha marcat un ultimàtum legítim.

No entenc perquè això ha passat
però encara, per desgràcia, no s’ha acabat
m’agradaria saber per què la Mare Natura
ha deixat en la vida de tants innocents l’amargura.

Doncs això no ho mereix cap ésser humà
que tota una vida s’hagi malgastat
que el destí els hagi abandonat
sense donar-los un cop de mà.

Ara hauran de tornar a començar
per el seu estil de vida restaurar
no té gràcia, no és un còmic,
ni tampoc es tracta d’un relat mitològic.

Qui podia abans imaginar
el que provocarien la terra i la mar
que les famílies moririen en masses
i les zones amb supervivents serien escasses.

 Que els pavellons i estadis s’omplirien
però no d’aficionats
sino de refugiats
que moltes altres morts plorarien.

La magnitud d’una tragèdia
que de cap manera podria ser comèdia
i que mostra realment la nostra vulnerabilitat
que mai deixarà de ser una veritat.

Doncs els humans som vulnerables
per molt que inventem aparells sense cables
mai deixarem de tenir males condicions físiques
tot i que destaquem en les psíquiques.

Durant tota la eternitat  la Terra hem governat
però hem provocat èpoques plenes de crueltat
i per la nostra violenta conducta no haver ocultat
la natura ens ofereix patir-ne el resultat.

Gràcies a la comunitat internacional
que té més poder que qualsevol multinacional
el Japó es podrà recuperar
i a la resta de països lloar.

Una causa és el que a tots ens uneix
més que qualsevol esquer a un peix
o més que el gel a un esquimal
per lliurar-los de tot mal.

Parlem d’una cultura japonesa
tant antiga com la xinesa
i en aquest importantíssim esdeveniment
hem de donar gràcies a tota la gent.

A aquest gran conflicte hem de trobar una solució
sense que hi hagi cap més problema
per a acabar amb aquest gran dilema
hem d’exigir el màxim de col·laboració.

Fem-ho tots per el Japó
perquè no té fronteres l’amor
i això representa un acte de fe
que tota persona pot fer el bé.

La nostra unió clara com el cel blau
pot aconseguir un gran resultat,
mitjançant l’harmonia i la serietat,
que en tot el món per sempre hi hagi pau.